dijous, 23 de desembre de 2010

RESTAURANT BLAU BCN



Com ja us hi explicat alguna vegada, el sopar de Nadal de la colla l'acostumem a fer a un bon restaurant i optem per un menú degustació.
Aquest any li ha tocat el torn al BLAU BCN, situat al c/ Londres,89 de Barcelona.

El menú el vaig acordar a priori amb en Marc Roca, el xef, encara que finalment el vam ajustar in situ perquè ens va comentar que el foie no havia sortit bo del tot. Un dels postres no va ser el que havíem acordat però el substitut va ser sorprenent. Aquests dos canvis no van afectar en absolut al resultat final que va ser excel.lent.

Ventresca de tonyina marinada amb soja i oli d'oliva. Simplement Excel.lent.


Pop amb escuma de patata. Correcte.


Calamars saltats amb carxofes i sofregit. Notable.


Arrós de gamba de Palamós. Excel.lent.


Caneló amb rossinyols i tòfona. Excel.lent.


Galta de vedella amb salsa de porto i compota de poma. Excel.lent.


Iogurt, xarrup de llimona i gingebre, xarop de romaní. Sorprenent.


Xocolata amb stroisel de cacau amb gelat


Cakes petitets per acompanyar els cafès.

El vins van ser:

Pels 4 primers plats de peix: Lagar do Merens (Ribeiro). Boníssim. Molt fresc.


Pels 2 plats de carn. El Trobador del Montsant.2009. Vinyes Domenech. Capçanes. Pradell.


Pels 2 postres. Cava Colet.Blanc de Blancs. Penedès.


Preu per persona: 56 €

diumenge, 12 de desembre de 2010

CA L'IGNASI (Cantonigrós)


Aquest llarg pont de la Puríssima el vàrem passar amb uns amics a una casa rural a Osona, prop de Vic. Sempre que fem aquest tipus de sortides ens agrada fer un àpat en un bon restaurant. D'aquella zona ja havíem estat a Ca La Manyana (Sant Julià de Vilatorta) i a Can Jubany (Calldetenes).
Aquest cop calia buscar-ne un altre i ens vam decidir per Ca L'Ignasi.

Vam demanar l'anomenat ÀPAT DELS PLATS CLÀSSICS DE CASA que surt a 46 € sense begudes ni pa.

Diminut tros de coca de formatge i prunes. (massa cuita)

Plat combinat de:
Terrina de fetge d'ànec amb codonyat (correcte)
Amanit d'espatlla d'aglà de Jabugo amb carxofes i enciams de colors (bona)
Coca de barreja de bolets amb formatge Tou deTilers (molt bona)
Milfulls de patates amb botifarra de perol (bona)


Arròs de Pals amb carxofes i ceps (bo però pel meu gust li faltava xispa)


Filet a la llosa amb patates al forn (excel.lent, per mi el millor de tot l'àpat)

Els postres els vam canviar tots respecte al que hi havia al menú.


Sopeta de fruits del bosc amb sorbet de llimona (bo)

Fondue de xocolata

Farcell de xocolata

Petits fours

Per veure: Oriol 2009. Vinyes dels Aspres. Empordà. (molt correcte)

Comentaris:
  • En línies generals ens va agradar força i vam gaudir d'una cuina senzilla però de producte excel.lent, malgrat això penso que hi ha coses que s'haurien de millorar.
  • En un menú d'aquest estil i preu, no em va semblar massa correcte que els 4 tastets inicials anessin tots junts com si fos un plat combinat. Sincerament, és el que menys vaig gaudir ja que no sabies pas per on començar i tendies a barrejar sabors que hagués estat millor separar totalment fent una petita pausa entre un i l'altra. No vaig acabar d'entendre el motiu d'aquest plat combinat, mai ho havia vist en un restaurant d'aquesta categoria
  • Que en un menú d'aquest preu et cobrin 2,70 € per persona pel pa i uns carquinyolis, tampoc em va semblar massa correcte.
  • Vaig trobar a faltar una miqueta de fuet per picar al principi.
  • Al final vam sortir a 60 € per persona prenent només una ampolla de vi, una aigua, una gasosa i 3 cafès. Penso que un pel car pel que va ser.

dissabte, 13 de novembre de 2010

SALSITXES AMB GAMBES



Un plat senzill però exquisit del mestre de l'Empordanet, en Pere Bahí del Restaurant La Xicra de Palafrugell. La seva simplicitat enforteix l'excels resultat final.

Ingredients (4p):
  • 12 salsitxes
  • 12 gambes
  • 1/2 got de vi blanc
  • 1/2 cabeça d'all
  • un bon manat de julivert
  • oli, sal i pebre

Elaboració:
Es posa oli a una cassola de terra i hi sofregim les salsitxes. Quan siguin ben fregides, hi posem les gambes i ens donem un parell de voltes sense deixar que coguin massa. Afegim l'all picat li donem una volta i tot seguit afegim el vi blanc, la sal i el pebre. Agafem la cassola per les dues nanses i l'anem movent, com si féssim un pil pil, fins que la salsa quedi reduïda i ben lligada. Finalment i tirem el julivert picat.

Notes: no dubteu en fer aquest plat encara que tingueu un compromís, només calen unes bones salsitxes i unes bones gambes.

diumenge, 24 d’octubre de 2010

CANELO DE CEPS I ALBERGÍNIA AMB SUC DE GUISAT



Volia fer un caneló especial i dic un caneló perquè volia que formés part d'un menú degustació i em ballava pel cap de fer-ne un de sol però ben llarg perquè ocupés tot el plat. Vaig pensar en fer servir pasta de lassagna fresca (que havia vist a una botiga de productes italians) enrotllada a lo llarg. Pel farcit vaig pensar en fer-lo de ceps ja que me'n quedaven de congelats però no acabava de trobar el què. Un dijous sentint al mestre Fermí Puig al programa cuinetes de RAC1 se'm va encendre la bombeta. Va dir que els ceps eren boníssims passats per la paella i posats a sobre d'una base d'albergínia escalivada i passada per la paella amb força julivert. Doncs ja ho tenia.

Ingredients (per 4 canelons grossos)
  • una albergínia grossa escalivada i pelada
  • 400 gr. de ceps congelats trossejats
  • un bon manat de julivert
  • 2 alls
  • 4 plaques de pasta de lassagna fresca
  • sal i pebre
  • oli d'oliva
  • beixamel
  • formatge ratllat
  • suc de guisat de cua de vedella

Elaboració:
En una paella saltegeu els ceps amb un raig d'oli i els dos alls ben picats.
Bulliu la pasta de lassagna com indica el paquet i esteneu-la sobre un drap de cuina humit i farciu-la i enrotlleu el caneló per la banda llarga. Poseu a una plata de forn, cobriu amb la beixamel i el formatge ratllat i gratineu al forn.
Poseu un caneló a cada plat i tireu per sobre un parell de cullerades de suc de guisat.

Notes:
  • Fixeu-vos a la foto lo llarg que és caneló, ocupa tot el plat. Això sorprèn bastant als comensals.
  • Això de completar un caneló amb suc de guisat ho vaig fer perquè en tenia de congelat, en aquest cas guisat de cua de vedella que us vaig explicar aquí . Aquest suc és consistent i força untuós. Aquesta idea la vaig treure de Can Jubany on els canelons els ruixen amb suc de rostit.
  • El resultat final del conjunt va ésser excel.lent i van agradar moltíssim.

dilluns, 11 d’octubre de 2010

CREMA DE NYÀMERES AMB BOTIFARRA DE PEROL I PINYONS



La primera vegada que vaig menjar nyàmeres va ser al restaurant Osmosis tal i com us explicava aquí. Des de aquell dia era una recepta pendent que vaig fer l'altra dia com a primer plat d'un menú degustació. Per qui no conegueu les nyàmeres aquí en teniu una foto.


Ingredients:
  • 750 gr. de nyàmeres
  • 1 ceba de Figueres
  • 1 blanc de poro
  • 30 gr. mantega
  • 1 rig d'oli d'oliva
  • aigua
  • sal
  • pebre
  • una botifarra de perol, si pot ser de fregir millor
  • 50 gr. de pinyons
  • oli de julivert

Elaboració:
Peleu les nyàmeres (és bastant laboriós) i poseu-les en aigua freda. Peleu la patata, la ceba i el porro i talleu-los a trossets petits. Poseu meitat oli i meitat mantega a una cassola. Afegiu la ceba i el porro i sofregiu-los una estona. Afegiu les nyàmeres i sofregiu-les 10 minuts. Salpebreu. Cobriu amb aigua i deixeu bullir 30 minuts. Passeu pel turmix i ja teniu llesta la crema.
Torreu els pinyons a una paella i afegiu la botifarra de perol tallada a cubs petits o esparracada. fins deixi anar el greix
Poseu al centre del plat fons una muntanyeta de botifarra amb pinyons, cobriu amb la crema de nyàmeres i decoreu amb un cordó d'oli de julivert.

Notes:
  • Les nyàmeres són una mica laborioses de pelar però val la pena, el gust que tenen és diferent a qualsevol tubercle que hagueu pogut tastar.
  • Les vaig comprar al Petràs de la Boqueria a 5 €/kg.
  • A Barcelona em va ser impossible trobar botifarres de perol de fregir de les que sempre hi comprat al Empordà així que vaig haver de posar de les cuites tipus embotit. Si algú sap on trobar-ne que m'ho digui.

dimarts, 5 d’octubre de 2010

MENU DEGUSTACIÓ ESPECIAL TIET I TIETES

Diumenge passat van venir a dinar uns tiets que m'estimo molt, germana i cosins de la meva mare. Sempre els hi havia cuinat plats tradicionals de cassola però mai els hi havia cuinat un menú degustació i aquesta va ser la ocasió.


diumenge, 5 de setembre de 2010

TAPPO. Wine Bar & Restaurant. TORONTO



La última nit a Toronto abans de tornar cap a Barcelona vam anar a sopar tota la colla per fer el comiat de Canadà. Vam anar a un lloc molt interessant que es diu THE DISTILLERY que és una antiga destil.leria d'alcohol immensa que va ser molt activa durant la llei seca d'Estats Units; aquí és fabricava gran quantitat d'alcohol que passava de contraban per la frontera.

Aquesta destil.leria va ésser restaurada i ara acull tallers d'artesans que tenen les seves pròpies botigues on venen el que fan i restaurants i bars que son del tot plens durant les nits d'estiu.


Un d'aquests restaurants, TAPPO, és on vam anar a sopar. Un restaurant italià que al vespre, a la terrassa te un grup de música de blues & soul molt bo que canta cançons de tota la vida.

Italià correcte però no per tirar coets. Servei lent i poc professional. Obren ampolles de vi sense demanar permís i després clatellada ja que el vi a Canadà és força car.

Funghi Portobello al mosto del fichi
Un rovelló a la planxa amb amanida de ruca, tomàquet i formatge de cabra, reducció de figues.

Calamari alla griglia
Calamars marinats amb llimona i cilantre a la graella amb salsa de tomàquet i alvocat.

Gnocchi di spinaci e ricotta al gorgonzola
Gnocchi d'espinacs i ricotta amb crema de gorgonzola amb peres caramel·litzades i nous.

CursivaRisotto al anatra
Risotto de xampinyons amb pit d'ànec fumat i figues

Bistecca al amarone
Bistec de vedella sobre verdures amb salsa de vi

En definitiva, lloc molt agradable i emblemàtic, ambientació excel.lent i cuina correcteamb un servei molt millorable (atenció amb el preu i quantitat de vi).

Tappo wine bar & restaurant
55 Mill Street, Building #3 (The stone destillery)
Toronto.

THE REX Jazz& Blues Bar. TORONTO



La primera nit a Toronto vam anar a un jazz bar que ens van recomanar. The Rex.



El menjar va ser bastant justet però el bar era emblemàtic i el jazz força bo i original. Com Toronto és una ciutat més americana que Montreal hi ha molts llocs amb menjar americà i aquest era un d'ells Així doncs vaig demanar una King Burger que era molt grossa però no era cap excel.lencia.


En general, el lloc es recomanable per anar a passar una jornada de jazz amb els amics sempre que s'estigui disposat a un sopar mediocre.

194 Queens street West
Toronto, Ontario Canada.
www.therex.ca
Cobren 7 $CAN per entrar

dissabte, 31 de juliol de 2010

ATICA. "per fi"


Per fi vaig tenir la oportunitat d'anar a sopar a l'Atica després de tots els elogis que la colla de blocaires heu fet. Vam anar a celebrar el 9è aniversari de casament amb la dona. Us haig de donar tota la raó. Fantàstica relació qualitat/preu. Menú degustació 27 €. "No hase falta disir nada más".

Torradeta de crema de carbassa amb parmesà

Salmorejo amb poma i crostonets de pa

Salmó marinat amb cansalada ibèrica i ceba caramelitzada.
Bacallà amb samfaina

Galta de vedella amb puré de patata i salsa de porto

Mousse de iogurt amb granissat de síndria

Pa amb oli, sal i xocolata

Vam acompanyar tot el sopar amb cava: Renardes Cuveé especial. Brut Nature, i dues camamilles per acabar.
Preu per dues persones 69,60 €.

ATICA
Galileu, 159
934906535

diumenge, 25 de juliol de 2010

LEMÉAC. MONTREAL



Restaurant Bistrot de cuina internacional tirant a francesa, dels modernillos de Montréal amb bon menjar i bona carta de vins.

Calamars amb carbassó, llimona i Mòdena
Carbassons laminats i fets a la planxa, calamars fets a la planxa, tallats a rodelles i posats sobre del carbassó, tot amanit amb pell de llimona, porradell i unes gotes de vinagre de Mòdena. Molt bo.

Confit d'ànec amb patates i amanida.
Tradicional confit d'ànec molt cruixent amb una bona amanida que li donava frescor. Correcte.

Altres plats que van menjar els companys: salmó marinat, rillette de canard, rissoto d'espàrrecs, costellam de xai,.... A la web podeu veure la carta i els preus.

LEMÉAC
1045 Laurier Ouest
H2V 2L1
Montréal
www.restaurantlemeac.com

dimarts, 20 de juliol de 2010

MÉCHANT BOEUF. MONTRÉAL.



La setmana passada vaig estar per feina a una missió tecnològica a Canadà, 3 dies a Montréal i 3 dies a Toronto. La bona notícia és que el país és molt maco i la gent molt amable. El Quebéc està molt agermanat amb Catalunya, és francòfon i també busquen la independència de Canada i ells saben que a Catalunya estem en la mateixa situació i això fa que les relacions amb aquesta gent siguin especials.

La "mala" notícia és que quasi no tenen cuina autòctona. Vaig preguntar un parell de vegades que em recomanessin restaurants de cuina típica canadenca i ningú me'n va saber dir cap.

La única aigua clara que vaig treure són tres plats: Xarop d'erable, poutine i pate chinoise.

El xarop d'erable és un xarop dolç que s'extreu de la sàvia del erable (arce, en castellà) que és l'arbre la fulla del qual surt a la senyera de Canadà. A la primavera tothom va al bosc a extreure la sàvia i la couen dins d'unes cabanes anomenades casetes de sucre fins a obtenir el xarop. Aquest xarop es fa servir per acompanyar creps, gofres i dolços. En vaig comprar un parell de llaunes, quan les faci servir ja us explicaré què tal perquè allà no vaig tenir ocasió de provar-ho.

El paté chinoise és un pastis de carn fet d'una capa de puré de patata, una capa de crema de blat de moro i una capa de carn picada cuita amb ceba i pebrot i gratinat al forn.

Per últim el poutine són unes patates fregides, amb formatge chedar fresc desfet i regat amb salsa gravy que és una salsa feta amb farina torrada i brou de vedella. A partir d'aquesta base cadascú li afegeix el que vol: cansalada tallada a trossets, carn de vedella esfilagarsada, etc. Comenten que és un plat de pobres per passar l'hivern que a Canadà fa molt fred. Laveritat és que és la típica marranada plena de colesterol que està força bona.

A continuació us faré 4 cròniques de restaurant on vaig anar i vaig poder fer fotos, els altres àpats van ser recepcions o dinars/sopars de feina on, evidentment, no vaig poder fer fotos i tampoc valien massa la pena. L'únic que val la pena del que no us faré crònica és el restaurant

ROSALIE
www.rosalierestaurant.com
1232 Rue de la Montagne

Montreal, QC H3G 1Z1, Canada
(514) 392-1970

Apart d'una acurada cuina italiana, el que més sorprèn és l'equip de guapíssimes i simpàtiques cambreres que serveixen, estic segur que estan seleccionades a consciència.

I ara la primera crònica.

MÉCHANT BOEUF
124, rue Saint-Paul Ouest
Vieux-Montréal (Québec)
Tel. 514 788 4020
www.mechantboeuf.com

Típica braseria per menjar carn a la brasa. Menjar bastant normalet però soluciona un sopar d'aquells que no saps on anar a altes hores de la nit (a Canadà sopen cap a les 7 del vespre, nosaltres com a bons catalans vam anar cap a les 9:30). Al mateix carrer Saint Paul hi ha molts restaurants que segur que són millors, un d'ells català.

Poutine de Charlevoix

Tal com us hi comentat, patates fregides amb chedar tendre tallat a taquets i fos, amb salsa gravy per sobre, cansalada, carn de vedella esfilaguersada i tot espolsat amb julivert. Marranada però està bo.

Steak d'onglete grillé
Un bon tros de vedella a la brasa acompanyat amb patates fregides (com no) i carbassó, pebrot, carbassa i albergínia a la brasa. Correcte.

Perdoneu la baixa qualitat de les fotos però em vaig oblidar la càmera i les vaig haver de fer amb el mòbil.