dimarts, 20 de juliol de 2010

MÉCHANT BOEUF. MONTRÉAL.



La setmana passada vaig estar per feina a una missió tecnològica a Canadà, 3 dies a Montréal i 3 dies a Toronto. La bona notícia és que el país és molt maco i la gent molt amable. El Quebéc està molt agermanat amb Catalunya, és francòfon i també busquen la independència de Canada i ells saben que a Catalunya estem en la mateixa situació i això fa que les relacions amb aquesta gent siguin especials.

La "mala" notícia és que quasi no tenen cuina autòctona. Vaig preguntar un parell de vegades que em recomanessin restaurants de cuina típica canadenca i ningú me'n va saber dir cap.

La única aigua clara que vaig treure són tres plats: Xarop d'erable, poutine i pate chinoise.

El xarop d'erable és un xarop dolç que s'extreu de la sàvia del erable (arce, en castellà) que és l'arbre la fulla del qual surt a la senyera de Canadà. A la primavera tothom va al bosc a extreure la sàvia i la couen dins d'unes cabanes anomenades casetes de sucre fins a obtenir el xarop. Aquest xarop es fa servir per acompanyar creps, gofres i dolços. En vaig comprar un parell de llaunes, quan les faci servir ja us explicaré què tal perquè allà no vaig tenir ocasió de provar-ho.

El paté chinoise és un pastis de carn fet d'una capa de puré de patata, una capa de crema de blat de moro i una capa de carn picada cuita amb ceba i pebrot i gratinat al forn.

Per últim el poutine són unes patates fregides, amb formatge chedar fresc desfet i regat amb salsa gravy que és una salsa feta amb farina torrada i brou de vedella. A partir d'aquesta base cadascú li afegeix el que vol: cansalada tallada a trossets, carn de vedella esfilagarsada, etc. Comenten que és un plat de pobres per passar l'hivern que a Canadà fa molt fred. Laveritat és que és la típica marranada plena de colesterol que està força bona.

A continuació us faré 4 cròniques de restaurant on vaig anar i vaig poder fer fotos, els altres àpats van ser recepcions o dinars/sopars de feina on, evidentment, no vaig poder fer fotos i tampoc valien massa la pena. L'únic que val la pena del que no us faré crònica és el restaurant

ROSALIE
www.rosalierestaurant.com
1232 Rue de la Montagne

Montreal, QC H3G 1Z1, Canada
(514) 392-1970

Apart d'una acurada cuina italiana, el que més sorprèn és l'equip de guapíssimes i simpàtiques cambreres que serveixen, estic segur que estan seleccionades a consciència.

I ara la primera crònica.

MÉCHANT BOEUF
124, rue Saint-Paul Ouest
Vieux-Montréal (Québec)
Tel. 514 788 4020
www.mechantboeuf.com

Típica braseria per menjar carn a la brasa. Menjar bastant normalet però soluciona un sopar d'aquells que no saps on anar a altes hores de la nit (a Canadà sopen cap a les 7 del vespre, nosaltres com a bons catalans vam anar cap a les 9:30). Al mateix carrer Saint Paul hi ha molts restaurants que segur que són millors, un d'ells català.

Poutine de Charlevoix

Tal com us hi comentat, patates fregides amb chedar tendre tallat a taquets i fos, amb salsa gravy per sobre, cansalada, carn de vedella esfilaguersada i tot espolsat amb julivert. Marranada però està bo.

Steak d'onglete grillé
Un bon tros de vedella a la brasa acompanyat amb patates fregides (com no) i carbassó, pebrot, carbassa i albergínia a la brasa. Correcte.

Perdoneu la baixa qualitat de les fotos però em vaig oblidar la càmera i les vaig haver de fer amb el mòbil.



4 comentaris:

starbase ha dit...

Sempre és maco coneixer cuines d'altres paisos. Tot i que no tinguin una cuina autòctona definida i potent, amb el temps ja la tindràn :)

Aquests plats que ens has posat són molt....com en diria...carnívors?
M'ha quedat el dubte de si fan servir amanides al Canadà jeje.

Fem un mos ha dit...

Es una llàstima que un país com Canada no tinguin una cuina autòctona, a nosaltres ens va passar lo mateix.
Petons

Francesc ha dit...

Bé, com a mínim ens has fet una exposició interessant de la poca cuina que tenen. Salutacions

Ricard Sampere ha dit...

Gràcies al teu amable i esclaridor comentari al meu blog, he arribat al teu. I m’ha fet gràcia trobar cròniques de restaurants de Montreal. Fa uns 3 estius vaig estar allà “vivint” a partir d’un intercanvi de vivendes. Em van adreçar al restaurant “Au pied de Cochon” (nom copiat del de Paris) que allà es com una institució que fins i tot té algun llibre editat i de luxosa presentació (el llibre eh?).
També varem fer algun sopar al Newton, que era més un punt de trobada que no pas un lloc gastronòmic. I el que vinc a dir, és que coincideixo amb tu amb el nul interès per la seva cuina autòctona.
Vaig intentar sense èxit que em servissin la carn sagnant com a mi m’agrada... fins al punt que a la tornada havia agafat fàstic a la carn, doncs quan està massa cuita té un gust que no tolero.
I res... t’explico el rollo per saludar-te i mostrar coincidència amb el que dius.
Seguim en contacte.